1968 – Els Jocs Florals de l’exili arriben a Zuric
De tots els concursos de poesia catalana, els Jocs Florals són els més coneguts. Aquest concurs, que té un origen medieval, fou protagonista durant el període anomenat de la Renaixença de la literatura catalana, al segle XIX i se celebrà a Barcelona anualment el primer diumenge de maig.
La cultura no agrada als dictadors si no la poden controlar i, per això, la cultura catalana no ha agradat als dictadors espanyols del segle XX. Això explica que durant la dictadura de Primo de Rivera els jocs fossin interromputs, celebrats a l’exili o en l’exili familiar.
Tampoc no es pogueren celebrar els Jocs amb normalitat durant la dictadura franquista. La repressió i l’exili forçós de tants autors catalans obligaren també a organitzar el concurs a l’exili, des del 1941 a Buenos Aires fins a 1977 a Munic.
A l’exili, els Jocs Florals foren un repte organitzatiu per ser en terra extrangera, perquè els autors eren a Catalunya, repartits per Europa o Amèrica llatina. Els esforços però valien la pena perquè els Jocs Florals es convertiren en el punt de trobada de la intelectualitat i en flama de la cultura catalana.
Ara fa 55 anys, el 1968, els Jocs Florals se celebraren a Zuric gràcies a l’organització de Casa Nostra de Suïssa. Casa Nostra fou l’entitat mare del Casal, i feia només 5 anys que havia estat fundada. És per això que aquest any celebrem el 60 aniversari del Casal.
El pes de l’organització recaigué en el President Joan Sellarès I en el secretari Josep Palou. És rellevant que per primera vegada era la migració laboral qui organitzava els Jocs Florals: així doncs, els treballadors que havien fugit de Catalunya buscant una vida millor agafaven el relleu als escriptors i intel·lectuals, als exiliats polítics, en la tasca de treballar per a la cultura catalana, demostrant que no cal un nom ilustre per a fer grans coses. Junt als Jocs Florals s’organitzaren tertúlies de tipus polític – la cultura no estava doncs deslligada de la política.
Les festes i cerimònies tingueren lloc a la Kantonschule Freudenberg, no gaire lluny d’on has rebut avui aquest fulletó. Ara Potser és un bon moment per arribar-hi passejant, seure en un banc i llegir i pensar en aquells autors que trobaven reconeixement en l’exili i en aquella societat organitzada que també des de l’estranger treballava per Catalunya.